Exposició: Fiorenza Pancino. Il cibo dell'anima - L'aliment de l'ànima

Exposició de ceràmica de l'artista italiana Fiorenza Pancino.

Del 7 de juliol al 3 de setembre

Acte inaugural 7 de juliol a les 18,30 h

La funció de l'art s'ha ramificat en multitud de formes a través dels segles, però si haguéssim d'indicar un denominador comú que recorri l'activitat artística des dels orígens fins als nostres dies, la paraula "investigació" podria ser la protagonista. Exploració de la realitat, tant fenomènica com interior, i aspiració a conèixer mons transcendents; indagació del si mateix i de l'alteritat; recerca de consensos i d'autoafirmació, inspecció de mons desconeguts i inexpressats, exploració de llenguatges inèdits: la investigació és l'acció que posa en relació la gestualitat d'una mà gravada en una cova, la provocació d'un asèptic ready-made i la fredor tecnològica d'una videoinstal·lació.

Fiorenza Pancino, artista italiana formada en l'àmbit de la tradició ceràmica de Faenza, sempre ha declarat sentir-se una investigadora. Per a ella, la ceràmica ha estat un punt de partida ferm i segur, el privilegi de ser un art guiat pel "pensament de la mà" és reivindicat amb orgull encara avui. Com bé se sap, la complexitat dels procediments i de les tècniques ceràmiques pot comportar el que molts ceramistes sacrifiquin, en nom de l'ofici, aquelles categories estètiques indispensables a la indagació artística contemporània. No és aquest el cas de Fiorenza qui, explotant al màxim les possibilitats expressives de la majòlica, condueix la seva investigació cap a territoris sorprenentment originals, en els quals l'element primordial del recipient es converteix en proposta artística exquisidament actual. Majòlica, per tant, com a material predilecte en què el virtuosisme i la tecnologia no suposen una cotilla sinó que, al contrari, actuen com a elements de transgressió. L'artista fa que les fronteres de l'objecte ceràmic es dilatin fins adaptar-se a l'ambient arquitectònic en acolorides instal·lacions, a les que de vegades se sumen les estratègies performatives que fan que la seva ceràmica desemboqui en el videoart.

Cada nova exposició de Fiorenza és el resultat d'una íntima exploració realitzada com a recerca de noves respostes a antigues, urgents, preguntes. Cada nova obra ens sorprèn i desconcerta com un déja vu: se'ns presenta amb els colors cridaners de sempre, amb les formes irreals i biomòrfiques dels organismes vius, que de vegades porten calcomanies amb irreverents retrats, com fotogrames aïllats d'una performance anterior. Després advertim que cada obra és un salt diferent, sempre cap endavant: una nova resposta. Ens adonem que el que es repeteix, com un silenciós leitmotive, és la modalitat minuciosa de la seva autoanàlisi, de les seves indagacions interiors que confinen amb els procediments de l'art teràpia, insistint en els temes ancestrals que obsessionen des de sempre, no només a l'artista : els sentiments, l'ordre i el desordre interiors, la nutrició, l'aliment.